A la part alta del Cingle de Sant Roc, en alguns trams en concret, hi ha una franja de roca d’entre 15 i 20 metres d’una qualitat boníssima i unes formes realment originals; després d’obrir-hi unes quantes vies llargues (Darder-Tous, Doctorat en roca, Feliç any nou……)hi vaig començar a veure potencial com a sector d’escalada d’un llarg, individualitzat de la resta de la paret, doncs la base és una gran repisa boscosa molt còmoda i fàcilment accesible.
Després d’obrir-hi algunes vies llargues, junt amb en Marc Homs, ens hi hem anat posant a obrir algunes línies del sector propiament dit, i ens està sorprenent cada vegada més, amb unes vies de gran qualitat;
Pel que m’ha dit en Marc, el tipus de paret és similar al sector d’escalada original d’Anglaterra, Stanage, i ens ha semblat simpàtic posar-li el mateix nom.
Abunden les fissures i en alguns casos ens han anat molt bé els guants per empotrar, doncs les parets són més aviat fines i no ofereixen massa peus; També trobem diedres molt fins, bavareses i algun tram desplomat de bon canto en general, atlètic i de remar fort.
La protecció és exclusiva a base de friends i els emplaçaments en general són molt sòlids, degut a la bona qualitat de la roca.
El llistat de vies obertes fins a dia d’avui és aquest, descrit de dreta a esquerra entrant caminant per la feixa:
-Aixó aguanta? 6b+. Entrada exposada fins col.locar la primera peça i succesió de diedres i repises amb sortides explosives. Roca excel.lent. Oberta per Marc Homs i Edgar Tous.
-Michael Phelps 6b. Fissura fina d’entrada per muntar-se a la repisa. Passos fins de diedre i bavaresa explosiva per sortir al cim. Oberta per Marc Homs i Edgar Tous. Roca molt bona.
-(Encara sense nom) 6a. Fissura perfecta i rectilínia amb dos arbrets que ens ajuden. A l’inici va bé empotrar. Roca excel.lent. Oberta per Marc Homs i Edgar Tous.
-Jam session 6c. A l’inici supera un desplom explosiu, molt a prop del terra, cal col.locar molt bé la peça de protecció. Un cop superada la panxa continúa molt vertical i acaba amb una fissura en lleuger deplom de mans i punys. Oberta per Marc Homs i Edgar Tous. Roca molt bona.
-L’home que blasfema 6c. Inici vertical fins agafar una fissura que agafem de canto i que hem de protegir bé, doncs la següent succesió de passos és difícil i obligada. De la fissura anem a un bon bolo i, amb peus dolents, tenim una sortida potent a la repisa. El tram final és de fissura ample, en diedre i offwidth. El material emprat ha estat: 2 totem negre, 2 totem blau, 1 totem verd, camalot 4 i 5 pel darrer tram, i un tricam negre per l’arrencada del terra, potser substituïble per un alien vermell o gris, doncs el cap del totem no hi entra. Important els totems negres per abans i durant el crux. Roca Molt bona. La reunió d’aquesta via s’ha muntat amb un pont de roca i un totem vermell. Oberta per Marc Homs i Edgar Tous.
-Darrer llarg de la “Feliç aniversari” 6c. Inici exposat fins a posar la primera peça (Totem taronja), s’han de calcular bé els passos abans de tirar-li, doncs la paret tira enrera i no es pot fallar. Seguirem en diedre aprofitant les grans preses que hi ha. Un cop arribem a l’alçada d’una pitonissa, anem a dretes passant a l’altre costat de l’esperó i sortint per un diedret. El material utilitzat per aquesta via és el següent: 2 totem negre, totem taronja i lila i camalot 4. Els emplaçaments són comptats i imprescindibles. Roca molt bona. Oberta per Edgar Tous.
-Darrer llarg de la “Torró d’Alacant” V+: Fissura de roca i canto excel.lent, ideal per gaudir amb tranquil.litat. Els arbres queden una mica lluny del fil de la paret, potser millor recuperar el company des de dalt o deixar cordino o baga molt llarg per evitar l’excessiu fregament de la corda amb l’aresta. Aquesta via està bastant a l’esquerra de la feixa.
Totes les reunions per baixar es fan en arbres, excepte les que ja especifico; el nostre sistema és anar escalant, muntant reunions per baixar, i a la darrera via del dia, sortim per dalt i recollim tot el que hem deixat.
Accés: Pujar fins la via Petit bombon i flanquejar les parets fins el sector de la Doctorat en roca; Seguir el peu de paret fins començar a pujar un torrent ample que separa dos trams de paret; en un moment donat veiem el naixement evident d’una feixa, amb una curta grimpada a un muret; aquesta és la feixa de peu de via i la primera via que trobem és la Aixó aguanta?, a escassos metres de deixar el torrent.
Descens: un cop sortim per dalt caminem en direcció contraria a les parets fins topar amb un corriolet; el seguim a la dreta fins que intuïm el torrent que baixa a mà dreta; anem baixant fins trobar un punt dèbil del torrent amb una petita desgrimpada ajudant-nos d’uns arbustos; un cop som al torrent, anem baixant tenint la paret com a referència fins a trobar de nou els inicis de les vies llargues.
Si sortim per la feixa, ja estarem al torrent. El camí de moment està en estat salvatge, sense marcar ni netejar, però no és complicat ni s’ha de fer massa el senglar, només una mica.
Material: Porteu 2 jocs de totems, camalot 3, 4 i 5. Un tricam negre (o alien)per l’inici de l’Home que blasfema.
Marc Homs als darrers passos de la Michael Phelps