És maco anar a escalar una via amb el seu autor. Almenys, a mi em fa molta il.lusió quan repeteixo una via meva amb algun company, sentir les seves opinions, veure que els hi ha semblat…mola.
Doncs en Lluis m’ha convidat a fer una de les seves, la “Cop se sort” i he pogut confirmar el que ja sabia pel poc que el conec: que és un gran escalador.
Personalment l’he trobat una molt bona via amb algunes panxes ben exposades, bona roca i que no regala res fins el final; una via oberta apurant al màxim l’ús d’expansions, amb molt estil.
No conec gaire l’escalada a Canalda ja que no l’he visitat més que dos cops, però realment és un estil que requereix decisió i una bona dosi de sang freda per sortir airosos de l’aventura (almenys, a les vies menys equipades); una paret que, un cop l’has escalat, entèns perque no és un destí popular ni freqüentat.
Aquest post també vol ser un homenatge a l’autor de la via, un escalador amb molt d’ofici, company ideal d’aventures i un tio molt maco.
Ah! un parell de coses a tenir en compte:
1.grau molt collat a la ressenya original, mig grau amunt en alguns casos sense cap problema.
2.Pot ser una bona idea fraccionar el darrer llarg i fer reunió al bosquet just abans de l’Ae ja que la tirada és molt més sinuosa del que sembla a la ressenya i el fregament pot ser molt potent.
.