Repeteixo, en companyia de la Laura, aquesta via que vaig obrir l’any passat en solitari i que encara tenia pendent de fer en lliure un parell de passos del primer i el segon llarg.
Tenia un bon record de la via i la memòria no em va fallar, té molt bona roca en quasi tot el recorregut, escalada lliure elegant i bona protecció en gairebé cada tram, amb un grau obligat de V+.
La via està completament neta de material excepte un pitó a la primera reunió així que s’ha de protegir en la seva totalitat.
El primer llarg concentra les dificultats més altes en un curt tram de fissura excel.lent als primers metres d’iniciar l’escalada, seguit d’uns metres de transició fins arribar a un bonic mur ple de franques xorreres i una fissura, curta i atlètica, que ens mena a la pseudo-lleixa on fem la reunió, la qual he muntat amb un tricam rosa, un totem vermell, un friend del 4 o 5 i el susdit pitó.
La segona tirada és curta i d’essència clàssica tot superant un primer pas atlètic per entrar en una senzilla xemeneia que ens porta ràpidament a la sortida de la paret.
Tan el dia que la vaig obrir com aquest he baixat en un ràpel de 45 metres des d’un arbre que hi ha abans de sortir de la vertical, però recomanaria millor sortir per dalt, recollir material, i anar a l’esquerra a buscar el ràpel de la “3 dè cada”, que es troba a pocs metres del final, doncs la reunió a l’arbre és molt incòmode, molt penjada.
Una via bonica i interessant, d’aventura però amb roca molt bona, cosa que la fa recomanable per a un ventall més ampli d’aficionats.
