Fa uns mesos un company va recomanar-me aquesta via i me la va descriure de tal manera que, des de llavors, hi pensava sovint en anar a fer-la.
Es tracta d’una super-via en tots el sentits, llarga, obligada, compromesa, bonica….un itinerari espectacular ideal per gaudir al màxim de l’escalada lliure sense manies i amb molt de morro; la meva més sincera enhorabona a l’aperturista Victor Esteve, per haver creat aquesta obra mestra.
Primera part fins la feixa més “tranqui” que la segona en quan a continuïtat de les dificultats i exposició.
Als dos primers llargs desprès de la feixa és fàcil despistar-se amb algun parabolt de la “Sueños de Oro” o de la “Sargantana”, cal parar atenció; a partir de la R10 la via ja circul.la pel seu propi camí i és més senzill de seguir.
Hem fet servir un joc de totems i un alien vermell, aquest últim molt important pels primers metres desprès de la feixa.
