Des que fa uns mesos vaig anar a fer la “Toca’t els ous” i vaig tastar els dos primers llargs d’aquesta via vaig quedar bocabadat amb la qualitat de la línia i amb moltes ganes d’anar a fer-la tot sencera.
Via d’altíssima qualitat, delicatessen, que ens ofereix una escalada amb un nivell de compromís i exposició molt alt, i alhora, ens regala una itinerari inolvidable que cal escalar sempre concentrats, atents a cada pas de progressió.
Cap dels llargs té desperdici ni cap és fàcil ja que la roca és en tot moment poc cantelluda i arrodonida; el segon i quart llarg són autèntiques obres d’art i la fissura de sortida corresponent a la “Matto Grosso” li dona un toc clàssic i salvatge per acabar la jornada; els llargs 5 i 6 que circul.len per un terreny menys vertical i més assequible també compten ja que l’equipament és inexistent i cal escalar amb compte.
Hem fet servir el joc de totems, els camalots 3 i 4 i 10 cintes express, algunes llargues.
A la xarxa hi ha varies ressenyes i alguna d’elles dona informació contradictoria, imagino que per alguns canvis que ha patit l’equipament de la via al llarg dels anys, com el conegut cas de l’inici de la “Toca’t els ous”.
Deixo la ressenya de l’escalatroncs, que està força bé tot i els graus excessivament collats, amb l’estat actual de l’equipament.
