Molt bona via del Santi Llop i l’Anna Masip oberta l’any 83 amb molt d’estil i deixant un recorregut pràcticament net d’equipament fixe.
Com a primera via de la paret cerca el terreny més amable per guanyar el cim, anant a buscar una gran fissura (molt exòtica) al tercer llarg, a través d’unes plaques on hi trobarem tan sols un pitó (L1) i un buril (L2) com a aseegurances de progressió. La fissura és molt maca, curiosa d’escalar i assegurar, i compta amb bona roca que facilita molt la progressió en lliure amb passos màxims de 6a+.
Tot aixó seria molt més maco si no fos perquè la via Barrio Sésamo la trepitja sense contemplacions en alguns trams de tots els llargs: a l’inici del L1, als darrers metres del L2, a l’entrada a la R3 i al L4. Hem pogut corroborar que la lògica del terreny ens porta en diferents trams als espits de la Barrio Sésamo i és que, certament, l’aixafa.
Em sembla estrany que l’Antonio (i companys), que consta com a segon repetidor de l’harmoniosa al pot de registre, i sabent exactament per on anava la via, obrís poteriorment una altra afegint expansions en trams que comparteixen les dues. Una llàstima tot plegat, tot i que per sort, es pot solucionar, treient totes aquestes expansions afegides
