Es tracta d’una via oberta l’any 78 per J. Camins i M. Arcarons oberta pràcticament sense ús d’expansions, deixant com a resultat una línia neta que, posteriorment van alliberar E. Camacho i D. Atance l’any 92, amb un grau màxim de 6b al primer llarg.
Les prinicipals dificultats les trobem al primer llarg on, desprès d’una breu fissura, hem d’afrontar un mur vertical pel seu punt més feble, per la dreta, fins arribar a la reunió. Si es va en lliure no seguir en la direcció on veiem alguna pitonissa i cordinillo vells que van tot recte, aquesta seria la línia per anar en artificial, imagino. El 2n llarg és ben maco amb molt bon canto i, el tercer, presenta una sortida dura per desprès, anar tombant progressivament fins el cim.
La roca és excel.lent en tot el recorregut, les reunions 1 i 2 són equipades amb 2 o 3 espits/burils i la tercera la podem fer a un arbre. Al llarg de la via hi trobarem només un buril a la sortida de la R2.
Hem fet servir el joc de totems, els camalots 3 i 4, tricams i alguna baguetilla per merlets. Si es va en artificial és possible, a més, que s’hagi de clavar alguna cosa, com diu la ressenya de la guia de Sant Benet (Pitons, 2 v curtes i pitonisses).
