Aquesta via escala un mur del qual vaig quedar enamorat només veure’l, tot net i impol·lut, rodejat de vies a esquerra i dreta però tot ell immaculat.
L’he treballat en varies sessions, sempre amb la corda per dalt i provant els moviments pel dia de l’encadenament.
La via és en essència un bloc llarg, amb el detall de què el darrer pas difícil el podem protegir amb el totem negre.
Es tracta d’una escalada més tècnica que no pas física, per un mur molt llis amb regletes fines i de moviments precisos i l’emoció afegida de que les seccions més difícils es fan sense protecció.
Jo he fet servir el crashpad i ho recomano totalment doncs la caiguda és llarga i a més la base de la paret és terreny inclinat cap avall, cosa que fa la recepció al terra una mica més complexe; jo recomano treballar-la o provar-la prèviament amb la corda per dalt, doncs a vista és una escalada complicada.
La via es troba ubicada entre «Valls, rocs i llacs» i «De conya» i acaba a un parabolt de la segona, un cop sortim de les dificultats i ens el trobem; per baixar jo sempre he desgrimpat en flanqueig a la dreta i avall pel diedre (IV+) tot i que també hi ha l’opció d’acabar la via «De conya» i baixar de la reunió; hi ha gravades les inicials FP a peu de via.
