Una línia que tenia reservada per obrir en solitari o amb algú amb ganes d’acumular metres d’apertura sense molt compromís però per un terreny de qualitat més aviat pobra, amb totes les dificultats que això sempre comporta.
I efectivament, es tracta d’una recorregut de grau baix però en el qual la principal dificultat és moure’s per terreny, en ocasions, molt mediocre, que demana d’anar fent xino-xano i no sempre permet protegir allà on aniria bé.
L’aresta és molt cridanera i és un d’aquells itineraris clàssics que es veuen de lluny i s’han d’obrir sí o sí, no hi ha elecció.
