Escalant la xemeneia Mauser amb en Pau em vaig fixar en una lleugera debilitat de la paret uns metres a l’esquerra, a tocar d’una canal/fissura herbosa que ratlla el mur de dalt a baix. Uns dies després, i aprofitant que haviem d’anar a fer més feina d’investigació per la zona, ens hi vam enfilar.
Ha resultat una via prou interessant, la qual queda definida en la seva totalitat per la canaleta que hi ha a l’esquerra, i que ens serà imprescindible per assegurar-nos. La canaleta va variant i en alguns trams passa a ser una fissura i alguns metres ens demana escalar en diedre, trams els quals ja veureu que són força agradables, doncs donen un respir i moments de comoditat que no podrem gaudir quan toqui sortir de nou a atacar els murs. La via és essencialment de placa, amb algun tram de diedre com ja he esmentat, i algun altre en que ens haurem d’apropar a la vegetació, ja sigui per ajudar a la progressió o per assegurar-nos.
Els passos que tallen bacallà es troben al primer llarg, a uns 15 metres del terra, per superar una panxeta que ens barra el pas i que tampoc podrem passar per la canaleta, doncs la vegetació és massa densa en aquell punt concret; són uns passos obligats i tensos, amb caiguda molt dolenta, fins que ens podrem assegurar en un bon arbret que anirem a caçar com si no hi hagués demà.
La resta de la via ja es deixa fer més relaxadament, sense baixar la guardia, amb un grau que va oscil.lant entre el V+ i IV+, amb algun tram de nou molt exposat, al final del segon llarg, però que podem afrontar amb més calma, doncs ja va per un terreny més tombat. Totes les reunions es fan en arbres, no us salteu l’últim que veieu, doncs les cordes de 60 no arribaran a dalt de tot.
Una opció per conèixer aquest racó de la muntanya, bona per posar a prova els nervis i combinar amb la Gran xemeneia Mauser, una via preciosa de la qual ja he parlat en una entrada no fa gaire.
