Guapa via, si senyor, i amb nou company de cordada, l’Aleix de Manresa.
Es tracta d’una via molt variada en que cada tirada té la seva cosa, cada una amb el seu punt obligat que obliga a no baixar la guardia.
El primer llarg puja per una bonica bavaresa amb un pas més fi que la resta i surt a la dreta per muntar reunió en una petita lleixa amb dos pitons. El segon és difícil, amb un parell de remades fortes sobre llastres que ja veureu que no conviden a tirar d’elles «a muerte» i uns darrers metres en flanqueig fins entrar a la reunió. La tercera tirada recorre el diedre més vistós de la paret i eix principal de tot la línia, que uneix les parts superior i inferior de la paret, primer en escalada de diedre, amb un tram especialment difícil i amb roca delicada, i després per placa en flanqueig fins la reunió. El quart llarg supera un mur força fi en escalada combinada 6a/A1 o en lliure 6c, fins arribar, uns metres més amunt, a un punt en que ja comença a tombar progressivament fins a dur-nos directe a algun arbre per fer reunió.
La via ha quedat semi-equipada amb alguns claus i parabolts i les reunions pràcticament muntades. El quart llarg està quasi equipat, tan sols farà falta col.locar un parell o tres de peces a molt estirar.
Per arribar al peu de via us heu de desviar a l’esquerra just abans de començar la pujada (pròpiament dita) de la Canal del Miracle, i seguir flanquejant les parets per allà on veiem més net; un cop passem per sota del diedre Maribel, hem de seguir uns metres més fins el peu de via, després de grimpar un tramet amb l’ajuda d’una llastra i una savina; ja veureu que, amb la referència visual del cim de la roca, molt característica, no és complicat anar trobant el camí correcte.
Un cop arribem al cim, hem de seguir pujant per unes pendents molt pronunciades durant 4 o 5 minuts fins arribar a topar amb el camí del Salt de la Nina que porta cap a la paret d’Ecos, i trencar a mà dreta per tornar de nou a la canal del Miracle.
La trobo una via molt recomanable, esperem que la gaudiu!
