Hem passat uns dies amb l’Armand aprop del poble de Pitarque, a Teruel. M’ha descobert aquest racó que ell ja coneix bastant bé i a on podem trobar parets amb espai suficient per encabir-hi bons itineraris.
El Cabezó del Castelar destaca sobretot per la seva esmoladíssima aresta que s’aixeca des de les aigües del riu Pitarque i s’eleva vertiginosament cap al punt més alt, les vistes des del cim valen molt la pena. També hi destaca la seva façana sud-oest amb una alçada considerable i molt espai lliure degut a l’escassetat de vies ara per ara obertes.
Vàrem tenir la sort de tenir un dia ennuvolat ja que el sol, tot i ser finals d’octubre, era massa potent per estar-hi moltes hores exposats.
El resultat de l’aventura ha estat una via 100% clàssica, buscant el camí més senzill i menys brut fins el cim. De baixada hem obert el 1er llarg, de farciment, corresponent al sòcol.
Hi destacaria el 1er llarg per la seva verticalitat i el penúltim, que recorre un marcat diedre pràcticament equipat en escalada lliure molt divertida. El descens l’hem efectuat desgrimpant l’aresta amb passos una mica delicats i vertiginosos, tot i que hem vist també la possibilitat de rapelar d’unes sabines. Via recomanable.
Una via del Jesús Gálvez i un company el qual desconec el nom, recorre gran part de l’aresta desprès d’accedir-hi a través d’uns llargs de corda per la mateixa façana sud-oest. “Arista del pitarquejo” és el seu nom i sembla un plan la mar de divertit per gaudir d’una jornada amb vistes espectaculars.
