Feia temps ja que em mirava aquesta curiosa roca i ja imaginava que hauria de resultar una bona xemeneia, i no anava errat, al contrari, és exactament el que ha esdevingut, un recorregut curt, variat i amb un tram d’encastament senzill i agradable d’escalar que ens permetrà passar una bona estona sense cap mena de dubtes, amb el requisit imprescindible, això sí, de posar-li una mica de morro per superar els primers metres, verticals i de roca curiosa (que no dolenta en aquest cas).
Els metres corresponents a la xemeneia són, com ja deia, bonics, elegants i de dificultat assequible, és ben bé que la bellesa de línies tan humils com aquesta són un clar exemple de que no cal gran cosa per ser feliç.
Podeu fer reunió a algun arbre sortint de la paret, nosaltres la vam fer amb 2 pitons just sortint de la xemeneia, en una fissureta horitzontal, i va ser molt còmode per comunicar-nos amb en Joan.
Del final de via podeu pujar el cim de la roca amb una breu grimpada, us recomano fer-ho.
Per arribar al peu de via heu de començar l’aproximació al sector d’esportiva “Mirador del Montsec” i, un cop acabada la gran pujada del principi, abans del següent revolt a esquerres, ens endinsem al bosc i anem travessant mantenint l’alçada fins anar trobant la paret en qüestió, és bastant intuïtiu.
