L’Edu Palma em convida a obrir aquesta línia a la cara nord dels Flautats, un lloc on no hi havia estat mai i que, la veritat, m’ha captivat, salvatge, feréstec i molt solitari.
La via és bona i difícil: el mur d’entrada marca les principals dificultats ja que, per atènyer el tram fissurat, l’Edu ha hagut de fer peripècies de les bones, ajudant-se d’un ganxo que l’ha ajudat a flanquejar per baix, i per fi, col.locar unes peces decents abans d’enganxar definitivament la tan desitjada fissura; és un tram molt tens que demanarà el bo i millor dels futurs repetidors.
La fissura ens duu directes fins la reunió i, malauradament, la roca no és del tot bona i no permet una escalada en lliure fiable, així que, amb l’ajuda d’alguns pitons i flotants, podrem superar el tram en escalada combinada.
El segon llarg, aquest sí, realment bo, seguint un diedre/xemenia que més amunt es tranforma en una perfecta bavaresa, seguida d’uns bons passos de placa, tot sobre roca molt bona, no hem hagut de netejar pràcticament res d’aquesta tirada. La reunió cimera es fa a un bonic arbret que ens espera just al fil de la paret, ni fet a propòsit.
El descens es fa pel vessant oposat al que hem pujat, mitjançant un ràpel i ja desgrimpant i caminant fins passar de nou pel peu de via, bastant evident.
Una via guapa, en la que s’ha de donar el callo si volem sortir per dalt, amb segell Edu Palma.
