A les Puntes orientals del Puig Ramader ja hi ha vies obertes de fa anys, tal i com podem comprovar a la guia de Vilanova, la més actual que existeix, a l’espera de que aviat en surti una nova que està en marxa a càrrec de Xavi Buxó i algú més que desconec.
Són unes parets curioses, em recorden al sector de la Roca Alta on hi ha la Metal Gear, però a escala una mica més petita, amb un total de 60 o 70 metres d’alçada des del terra.
En aquest racó també hi trobem, molt a prop, el sector d’esportiva Mirador del Montsec, que aprofita uns murs de molt bona qualitat en que podem veure que l’escalada va per franjes, una tombada, una fina, una tombada , una vertical, repetint-se el patró en moltes de les vies, doncs m’hi ha moltes i molt apretades entre elles; hi ha excepcions degudes a canvis morfològics puntuals de la roca que generen algunes variacions en l’esmentat patró d’escalada i ens ofereixen algunes alternatives.
Uns minuts caminant a la dreta d’aquest sector és on trobem aquesta paret on hi hem obert, de moment, dues vies ben bones i recomanables, a la dreta de les quals, també hi trobarem un sector d’esportiva que aprofita un excel.lent mur de franjes, comptant pel cap baix entre 12 i 15 vies, totes una al costat de l’altra, amb graus que jo diria que deuen oscil.lar entre el 6a i el 6c aproximadament.
Per arribar a aquesta paret hem de fer l’aproximació al Mirador del Montsec i desviar-nos a ull, en alguna de les curves en que ens veiem propers a la paret, sumant un total d’entre 30 i 40 minuts de còmoda aproximació.
Recomano molt les dues vies, tan la Acord sindical com la Hores extres, ambdues gaudeixen de molt bona roca i passos elegants; per destacar alguna cosa, el segon llarg de la Acord sindical és preciós i difícil, superant un tram de paret molt llis per un punt feble que ens dona el canto i la protecció justa per sortir en lliure; el segon llarg de la Hores extres és també digne de menció, una fissura que escalem en bavaresa d’escalada gens senzilla, que obliga a col.locar-se bé per seguir amunt; les dues vies gaudeixen també d’un molt bon primer llarg, de presa generosa i verticalitat moderada que ens dona com a resultat una deliciosa escalada en lliure.
