Molt bona via aquesta, de bona roca, amb un punt exposat al primer llarg i uns passos difícils al segon, aquests ben protegits.
I es que seguim de campanya amb en Marc Homs per la regió de Frares, que tants projectes ens està donant, i ben bons, aquest és un clar exemple.
A la roca 114bis, fins a dia d’avui, tan sols hi havia obertes les vies Aresta Brucs i normal, pel sud i pel nord, però un evident punt dèbil crida l’atenció a la façana est.
Els primers metres són comuns a l’Aresta Brucs, als pocs metres iniciem un descarat flanqueig a la dreta, buscant el punt més adient per creuar, per tal d’assolir una gran placa tombada al vessant sud-est de l’agulla;
són uns passos que no superen el Vè grau però que s’han d’executar amb calma, doncs la roca, just en aquest tram, té algun punt dubtós que cal mirar-se bé i a més, la protecció prèvia, no és gran cosa; un cop a la placa ja esmentada, entrem en terreny tombat molt agradable i cantellut fins fer la primera reunió; al poc de sortir de la reunió trobem els passos més difícils de la via, un parell de moviments que ronden el 6b, vertical i de cantell petit, per sortir a terreny més ajagut i muntar la reunió a una savina; al darrer llarg, en comptes de seguir per l’Aresta Brucs, que seria el més lògic. sortim per la dreta seguint una discreta fissura on trobem un pitó, i amb uns passos de Vè i IV ràpidament sortim al cim.
Es tracta d’una via molt recomanable, una línia lògica que puja de manera elegant aquest bonic cim, una via per gaudir, amb la dosi de pebre que no hi pot faltar mai (per més que alguna vegada ho voldria) en qualsevol d’aquestes empreses.
