Aaaaai ja tenia ganes d’una bona aventura com aquesta a Vilanova, un lloc que m’ha ensenyat tant, un lloc on he après tant i que tants bons moments m’ha donat. Llàstima que darrerament cada vegada que vaig per allà hi ha senyors matant porcs senglars, per tot arreu, tot el sant dia amb els gossos bojos, els paios cridant sorolls estranys, les escopetes disparant, els porcs agonitzant…una autèntica merda d’experiència que sembla que si o si toca tragar a cada visita a aquest racó.
Bé, la via que avui presento és una petita joia: tota l’essència de l’escalada concentrada en escassos 60 metres, un camí natural que ens mena al cim i, de pas, ens deixa fer una visita a una racó força espectacular format per un gran desplom llis i ple de colors, molt maco tot plegat. La via és d’un grau amable però d’escalar amb atenció; la fissura és el tram més dur de tot el recorregut, però a dalt és on trobem el tram més exposat de la via just quan la paret es va tornant, de manera capritxosa, més i més vertical, fins a escupir-nos al cim a través d’uns passos elegantíssims que bé s’han de treballar i mirar abans d’executar-los.
Via molt recomanable, amb bona roca en general, per gaudir de l’escalada en la seva expressió més pura i autèntica.