El Cingle de Sant Roc m’està donant grans moments d’escalada i brindant la difícil oportunitat d’obrir línies absolutament naturals i lògiques, podent anar sempre per on porta la paret, traçant les autèntiques línies que queden per sempre al record, genuïnes, autèntiques.
Aquestes darreres vies són obertes a la dreta de la Petit Bombon (per marcar una referència) un tram de paret que encara estava per explorar i que presenta algunes fissures molt cridaneres.
Abunda la xemeneia, fissura ampla i alguns offwidths, tot un espectacle rematat per la muralla final, els darrers 20 metres de paret, que ofereixen una roca compacta molt curiosa que recorda a la zona d’escalada anglesa d’Stanage.
Les 4 vies detallades són ben bones amb alguns trams de gran qualitat, totes molt recomanables.
La morfologia de la roca i el tamany de les fissures fa que sovint sigui necessari emprar els friends més grossos, el 5 i el 6, així que aquest és un bon sector on fer-los anar i veurel’s treballar.
