Tanquem, amb en Marc Homs, la nostra particular campanya aperturista per Frares Encantats i ho fem amb una via ben clàssica que puja aquesta bonica agulla del grup del Pas del Príncep.
El segon llarg l’hem trobat ja obert, però al no poder confirmar qui ha sigut l’autor dels fets, la donem com una via en sí mateixa, sempre a l’espera de si algun dia aparèixen els/les aperturistes, fer els canvis pertinents.
El primer llarg el comencem a la part més baixa de les plaques de la cara est, per fer més metres, primer per un terreny de quart i, passada una lleixa, per un tram una mica més finet i vertical de cinquè grau, força exposat als darrers metres. El segon llarg ja va per tot el diedre característic d’aquest vessant íntegrament en escalada lliure, exceptuant 3 passos d’artificial amb els pitons posats per superar un desplom llis.
La via és molt maca i recomanable, amb un punt picantó al primer llarg i una escalada més clàssica al segon.
A la via vam trobar material vell: 2 burils a R1, 1 buril a mig L2, un parell de bagues podrides a savines i un tascó simond lila que ara es troba al “Dipòsit de material vetust recuperat de les parets”.
Una opció integral que recomano des d’aquí per empalmar 3 vies que en Marc i jo hem per allà: escalar la Turmells tendres a la Princesa, rapelar i acostar-nos al vessant oest del Pepino, escalar la Pepinasso, baixar, i allà mateix, fer la Quasi normal a l’Agulla del Rei, d’aquesta manera, via rere via, anirem pujant fins aquest punt ben alt de la muntanya.
