Aquesta línia la vaig començar l’any passat en un parell d’estones amb l’ajuda del meu pare, arribant a pujar uns 12 metres per dins d’una curiosa xemeneia, col.locant 3 parabolts i deixant el projecte aparcat fins ara mateix. Aquest cop ens hi hem acostat amb el Gerard per acabar la feina i deixar-la ben apunt.
Ha quedat una bona via, amb varis trams interessants, exòtics, i en la que cada llarg té la seva gracia, sent el tercer el més exigent i alhora el més equipat amb bons pitons.
Al mateix tercer llarg hi ha un tram de roca molt dolenta que posteriorment he netejat i arreglat una mica, tirant avall unes llastres molt lletjes, que alteraven bastant negativament la qualitat del llarg.
El primer llarg pot semblar més difícil del que és, però un cop t’hi poses es va fent bé i es ben maco, pendent d’alliberar amb un parell de passos d’A1. Al segon lllarg sortim per un bonic diedre de bona roca per desprès enllaçar amb una via de la que no tinc referències i de la qual aprofitem un spit de progressió i també la reunió de dos parabolts. El tercer llarg ens porta, en diagonal a la dreta, i desprès d’una placa molt fina, a canviar de vessant sobtadament i acabar escalant pel bell mig la proa que destaca en aquest tram de paret, un llarg espectacular i aeri que va resolent en escalada lliure un mur molt vertical que s’ha d’anar negociant.
Un cop arribem a la R3 ja es veu clarament la xemeneia del darrer llarg i hi accedim fent un canvi de reunió caminant uns 50 metres. Els primers metres del darrer llarg concentren les màximes dificultats (6b) per superar un mur vertical i molt finet, superat el qual, anirem cercant el terreny més senzill per anar sortint de la paret fins trobar la reunió de dos pitons.
De material recomano portar el joc de totems, repetint fins el groc, i un camalot del 3; els totems més petits ens aniràn especialment bé als primers metres del tercer llarg, en que la protecció la fem principalment en petites franjes. Apa, que la gaudiu molt, de segur que no us avorrireu!
