«Estrenar» un pany paret sempre és especial: pots escalar deixan-te portar al 100% per la intuició, sense haver-te de preocupar per les vies del costat, tan sols buscant el camí més senzill (que no vol dir fàcil), que et porti al cim.
Realment ha sigut l’Hita qui m’ha donat el «xivatasso» d’aquesta línia, és a ell a qui li hem d’agraïr, tan en Marc com jo, l’haver pogut gaudir amb la seva apertura. Un dia em va comentar que allà encara no hi havia cap via, que hi havia un bon espai disponible, li vaig preguntar si li sabia greu que la obrís, doncs jo estava on-fire, i poquet temps després vam anar a obrir-la una tarda al sortir de la feina.
La part inferior de la paret, si es veu amb perspectiva, no és gaire encoratjadora, ja es veu que la roca és una mica bruta i té absència de fissures evidents a primera vista. Li vam entrar pel camí més fàcil que vam trobar, una canaleta de roca i arbres agradable de grimpar i que amb uns passos de tercer i quart, ens deixen ja a l’exterior per fer reunió en una espècie de replà descompost. El segon llarg mola, es autèntic, anant a buscar un diedre molt subtil, vertical i amb bona roca, però d’aspecte lleig, doncs es troba més o menys brut per la terra que cau del bosc penjat que hi ha uns metres amunt; si no us hi fixeu massa i us deixeu portar, gaudireu d’un llarg d’escalada lliure força interessant, amb un curt flanqueig de 6a+ que és on es troben les principals dificultats del llarg, tan de grau com d’exposició.
Un cop arribem a la R2 ens espera el llarg estrella de la via: 45 metres de fissures, plaques, flanquejos i bona roca que compensarà tots els renecs que potser hem deixat anar més avall.
L’aproximació es fa pujant el coll del Miracle i desviant-nos a la dreta just al darrer revolt abans d’arribar a dalt, seguint una traça molt clara per tot el peu de paret fins just passar una corda fixa que ens ajuda a baixar un tram vertical. A l’estiu té ombra des del migdia o primera hora de la tarda.
Una idea que se m’ha acudit és combinar-la amb una via de l’Hita que puja l’Agulla Vista pel nord, «del Sergi», i així completar la jornada sense pràcticament moure’s del final de via. Una altra idea interessant per fer metres d’aventura seria fer alguna de les vies del pis de baix, «UESMAP», «del Sagris» o «SuperCrack» i, caminant res i menys, arribem al peu de via de la que us presento.
Esperem que us agradi i la gaudiu!
