Aprofitant una repetició molt recent hem anat a repetir aquesta via junt amb el Pau Tomé, ja que li teniem l’ull posat de quan vam fer l’Armand-Fredi i especulàvem sobre com una via podria circular per aquell racó tan caòtic i desplomat.
La línia és força bona, l’estat del material posat, deplorable, molt vell i amb molt mala pinta.
Burils molt llunyans en els trams d’Ae que fan imprescindible dur una antena o similar que faci uns 50 o 60 centímetres ja que en algun cas s’ha de pujar fins a primers d’estreps amb l’antena i tot.
Primer llarg comú amb l’Armand-Fredi, parabolts restaurats. A destacar per més macos els llargs 3r i 6è, i els de més feina, el 4t i 5è, amb una espectacular reunió amb el buit absolut sota els nostres peus. La sortida del 5è llarg és sens dubte el tram més tens de la via, material molt vell per un terreny super desplomat aprofitant una fissura molt cutre.
Hem fet servir el joc de totems, 6 pitons variats (2 v grosses i 4 universals mitjans), alguna falqueta, 2 plaquetes recuperables, l’antena i unes 20 cintes.
Una via dura i estranya que no trobo massa recomanable en l’actualitat degut a l’estat precari del material, tot i així, té una línia ben trobada i espectacular que la fa tota una aventura difícil d’oblidar.
Deixo l’única ressenya que he trobat per internet amb els graus completament desfassats.
