Primeres ascensions, repeticions destacables i altres aventures
Mare meva quina paret més vertical, difícil d’escalar i de cantell escadusser que ens vam trobar amb en Jordi per obrir aquesta via. No m’ho semblava tant des de lluny, però ja se sap que, la perspectiva en vista frontal d’una paret no serveix de gaire, doncs és quan arribes a peu de via i … Llegiu més
Un parell de vies més obertes a Montserrat. El «Petit diedre d’Ecos», obert amb la Laura Varo, segueix una rectilínia fissura situada a peu de camí del camí alt d’Ecos. Ideal per jugar una estona, sense més pretensions que gaudir dels moviments i d’un terreny clàssic i autèntic, i combinar amb qualsevol proposta del sector. … Llegiu més
Nova apertura a la regió dels Dits, dedicada a la meva preciosisima neboda Oliana. Via de categoria «col.leccionista» però amb el punt interessant de que discorre per terreny més aviat senzill i que corona una roca molt discreta i desconeguda en un racó ja de per sí tranquil. El descens el fem caminant per unes … Llegiu més
Fa uns mesos, baixant de fer el diedre Pericman amb la Laura, i just arribant a tot el conjunt de roques dels Aurons, ens vam creuar, casualment, amb el Carles Llovet i la seva dona que estaven per allà d’excursió; molt pocs instants després que ens acomiadéssim, em vaig topar de morros amb la Miranda … Llegiu més
Moltes coses a dir, molts detalls per explicar, anècdotes per narrar, però essencialment, es tracta d’això: grandíssima via, obra mestra, resultat del gran moment de forma i inspiració pel que passava l’Antonio en aquells moments. La ressenya del mateix autor que podem trobar a alguns dels seus llibres pot resultar tremendament enganyosa, doncs veient-la, pot … Llegiu més
Tanquem, amb en Marc Homs, la nostra particular campanya aperturista per Frares Encantats i ho fem amb una via ben clàssica que puja aquesta bonica agulla del grup del Pas del Príncep. El segon llarg l’hem trobat ja obert, però al no poder confirmar qui ha sigut l’autor dels fets, la donem com una via … Llegiu més