Primeres ascensions, repeticions destacables i altres aventures
Fa uns mesos un company va recomanar-me aquesta via i me la va descriure de tal manera que, des de llavors, hi pensava sovint en anar a fer-la. Es tracta d’una super-via en tots el sentits, llarga, obligada, compromesa, bonica….un itinerari espectacular ideal per gaudir al màxim de l’escalada lliure sense manies i amb molt … Llegiu més
Aquesta via, oberta l’any 2011 pel David Hita, la ubiquem uns metres a la dreta de la via «El vianant», en una llastra fineta que ens ajuda a escalar els primers metres. Hi trobem tres primers llargs de molta qualitat amb plaques, fissures i diedres de roca molt bona amb alguns tramets picants que ens … Llegiu més
M’ha semblat adequat dedicar-li una entrada a aquestes tres vies situades ben juntes a la dreta de tot del serrat, al rappel mateix. Són vies amb unes característiques molt similars i que tenen una cosa en comú: un primer llarg molt difícil, exposat i de roca, a moments, molt dolenta. Tinc entès que fa uns … Llegiu més
Fent un repàs de vies que m’han marcat a la meva vida d’escalador he trobat molt adequat comentar aquesta, «l’Esperó del Jofre», oberta per l’Edu Palma i el David Hita a l’estiu de l’any 2013. Una obra d’art, un itinerari descomunal, obert amb un estil molt però que molt depurat que ens farà posar tots … Llegiu més
La història que tinc amb aquest via la podría dividir en tres fases: un intent accidentat, un intent exitós i la restauració, tres capitols de la meva vida dedicats a aquesta increïble ruta que tant m’ha ensenyat. El 31 d’octubre (2021) hi vam anar a escalar-la amb en Pau Tomé, jo personalment amb bastanta confiança … Llegiu més
La Grisu-Valera ( Joan Carles Grisu-Juli Valera 1975) recorre una línia de fissures molt ben definida entre l’Ancestra (Maria de Rialp-Jordi Verdaguer 1987) i la «A dónde vas bala perdida» (Josep María Codina-Joaquín Olmo 1989). Es tracta d’un itinerari autèntic, salvatge i amb la roca en general no massa bona, que ens demanarà una bona … Llegiu més