Primeres ascensions, repeticions destacables i altres aventures
Guapa via, si senyor, i amb nou company de cordada, l’Aleix de Manresa. Es tracta d’una via molt variada en que cada tirada té la seva cosa, cada una amb el seu punt obligat que obliga a no baixar la guardia. El primer llarg puja per una bonica bavaresa amb un pas més fi que … Llegiu més
Feia temps que li prometia al Marc que al vessant sud la roca és molt bona, que si trobem alguna línia per obrir, segur que gaudim de valent, doncs els murs són compactes, la roca fa bon cantell, forats etc… estava quedant com un mentider doncs, les apertures que hem dut a terme fins ara, … Llegiu més
«Estrenar» un pany paret sempre és especial: pots escalar deixan-te portar al 100% per la intuició, sense haver-te de preocupar per les vies del costat, tan sols buscant el camí més senzill (que no vol dir fàcil), que et porti al cim. Realment ha sigut l’Hita qui m’ha donat el «xivatasso» d’aquesta línia, és a … Llegiu més
El concepte d’experiència religiosa, tot i que m’ha vingut al cap exclusivament per una cançó de l’Enrique Iglesias que ves a saber on la deuria escoltar jo (suposo que de petit al cotxe, amb els meus pares), l’entenc com un moment o estat d’una certa intensitat, molt interpretable segons el moment o el que estiguis … Llegiu més
Ens trobem davant d’una línia totalment lògica, ubicada en un sector on predomina l’escalada esportiva, i que, misteriosament, ha estat oblidada al llarg de la història per totes les generacions d’escaladors fins a dia d’avui. Bé, un cop l’hem obert amb en Marc, ja sabem per què no estava oberta, i és pel mateix motiu … Llegiu més
Mare meva quina paret més vertical, difícil d’escalar i de cantell escadusser que ens vam trobar amb en Jordi per obrir aquesta via. No m’ho semblava tant des de lluny, però ja se sap que, la perspectiva en vista frontal d’una paret no serveix de gaire, doncs és quan arribes a peu de via i … Llegiu més