Primeres ascensions, repeticions destacables i altres aventures
Combinació de dues vies què, en general, la trobarem ressenyada com una sola. Si no vaig errat, la primera va ser «La moto del Pana», dedicada a un company de la cordada que era forner i anava amb una Vespa, despenjant-se per dalt de la roca 332 fins un bosquet penjat i obrint-la per baix, … Llegiu més
«Estrenar» un pany paret sempre és especial: pots escalar deixan-te portar al 100% per la intuició, sense haver-te de preocupar per les vies del costat, tan sols buscant el camí més senzill (que no vol dir fàcil), que et porti al cim. Realment ha sigut l’Hita qui m’ha donat el «xivatasso» d’aquesta línia, és a … Llegiu més
Una via molt chula amb un segon llarg que, personalment, és de lo més bonic que recordo haver escalat mai a Montserrat. Si la perfecció d’una tirada existeix, jo crec que s’acosta a aquesta xemeneia, sublim!
El concepte d’experiència religiosa, tot i que m’ha vingut al cap exclusivament per una cançó de l’Enrique Iglesias que ves a saber on la deuria escoltar jo (suposo que de petit al cotxe, amb els meus pares), l’entenc com un moment o estat d’una certa intensitat, molt interpretable segons el moment o el que estiguis … Llegiu més
Ens trobem davant d’una línia totalment lògica, ubicada en un sector on predomina l’escalada esportiva, i que, misteriosament, ha estat oblidada al llarg de la història per totes les generacions d’escaladors fins a dia d’avui. Bé, un cop l’hem obert amb en Marc, ja sabem per què no estava oberta, i és pel mateix motiu … Llegiu més
Un parell de vies més obertes a Montserrat. El «Petit diedre d’Ecos», obert amb la Laura Varo, segueix una rectilínia fissura situada a peu de camí del camí alt d’Ecos. Ideal per jugar una estona, sense més pretensions que gaudir dels moviments i d’un terreny clàssic i autèntic, i combinar amb qualsevol proposta del sector. … Llegiu més