Primeres ascensions, repeticions destacables i altres aventures
A la part alta del Cingle de Sant Roc, en alguns trams en concret, hi ha una franja de roca d’entre 15 i 20 metres d’una qualitat boníssima i unes formes realment originals; després d’obrir-hi unes quantes vies llargues (Darder-Tous, Doctorat en roca, Feliç any nou……)hi vaig començar a veure potencial com a sector d’escalada … Llegiu més
Fa unes setmanes vaig dir-li al Joan que havia vist una línia «futurista» en aquesta paret, una línia d’aquestes que ens costaria d’obrir i que hauriem de recòrrer, molt probablement, a l’ús de l’expansió per poder-la dur a terme. Doncs el futur va fer-se realitat als pocs dies de comentar-li i vam poder fer realitat … Llegiu més
L’Edu Palma em convida a obrir aquesta línia a la cara nord dels Flautats, un lloc on no hi havia estat mai i que, la veritat, m’ha captivat, salvatge, feréstec i molt solitari. La via és bona i difícil: el mur d’entrada marca les principals dificultats ja que, per atènyer el tram fissurat, l’Edu ha … Llegiu més
A les Puntes orientals del Puig Ramader ja hi ha vies obertes de fa anys, tal i com podem comprovar a la guia de Vilanova, la més actual que existeix, a l’espera de que aviat en surti una nova que està en marxa a càrrec de Xavi Buxó i algú més que desconec. Són unes … Llegiu més
Feia anys, des de fa més o menys tres que vaig començar a obrir vies al contrafort, que veia unes cordes velles penjant des d’un punt inconcret del pany de paret on hi ha la Ettanoshenopuedo! (d’ara en endavant Nopuedo), i que sempre m’ha donat la impressió de que es tractava d’un projecte inacabat, com … Llegiu més
El Cingle de Sant Roc m’està donant grans moments d’escalada i brindant la difícil oportunitat d’obrir línies absolutament naturals i lògiques, podent anar sempre per on porta la paret, traçant les autèntiques línies que queden per sempre al record, genuïnes, autèntiques. Aquestes darreres vies són obertes a la dreta de la Petit Bombon (per marcar … Llegiu més