Primeres ascensions, repeticions destacables i altres aventures
«Estrenar» un pany paret sempre és especial: pots escalar deixan-te portar al 100% per la intuició, sense haver-te de preocupar per les vies del costat, tan sols buscant el camí més senzill (que no vol dir fàcil), que et porti al cim. Realment ha sigut l’Hita qui m’ha donat el «xivatasso» d’aquesta línia, és a … Llegiu més
Una via molt chula amb un segon llarg que, personalment, és de lo més bonic que recordo haver escalat mai a Montserrat. Si la perfecció d’una tirada existeix, jo crec que s’acosta a aquesta xemeneia, sublim!
Ja feia algun temps que tenia ganes de fer aquesta via, però al no veure’m capaç d’afrontar el tram d’A3, en el qual hi ha uns quants ploms col·locats, pel pànic que em fa penjar-m’hi, i per no tenir encara la pràctica de posar-los si en saltés algun, no veia el moment d’anar a fer-la. … Llegiu més
El concepte d’experiència religiosa, tot i que m’ha vingut al cap exclusivament per una cançó de l’Enrique Iglesias que ves a saber on la deuria escoltar jo (suposo que de petit al cotxe, amb els meus pares), l’entenc com un moment o estat d’una certa intensitat, molt interpretable segons el moment o el que estiguis … Llegiu més
Ens trobem davant d’una línia totalment lògica, ubicada en un sector on predomina l’escalada esportiva, i que, misteriosament, ha estat oblidada al llarg de la història per totes les generacions d’escaladors fins a dia d’avui. Bé, un cop l’hem obert amb en Marc, ja sabem per què no estava oberta, i és pel mateix motiu … Llegiu més
Mare meva quina paret més vertical, difícil d’escalar i de cantell escadusser que ens vam trobar amb en Jordi per obrir aquesta via. No m’ho semblava tant des de lluny, però ja se sap que, la perspectiva en vista frontal d’una paret no serveix de gaire, doncs és quan arribes a peu de via i … Llegiu més